-Aqui teniu uns links amb notícies sobre la filisofía:
Aquesta notícia va sobre la obligació de decidir (com molt bé es parla ùltimament) sobre el futur de Catalunya. I podem relacionar-ho amb la decisió, i el saber. Per aquest tipus de coses, s'ha d'estar molt bé informat i saber exactament que pasaría si al final fos independent o no. I després de saber els pros i els contres, pensar quina és la decisió que més ens fa guanyar.
Aquesta notícia és una entrevista a Román Xirau, un filosof i poeta de 90 anys, que seu a parlar del temps i de lo relatiu que és. M'han cridat molt la anteció aixó que el filòsof ha afirmat: "—El silencio es lo que da sentido a las palabras. Sin silencio, no habría palabras. Es separación y continuidad."
Crec que és una molt bona manera de valorar les pauraules i els silencis, o de veure, com hem de valorar les coses.
Aquesta notícia va sobre qué es la veritat? És increible com cap de les grans preguntas de la humanitat tenen resposta. Tot i aixó, cada època busca la seva manera de contestarles i, desde la antiga Grècia, el teatre es va posar al servei de la filosofía.
2n TRIMESTRE:
2n TRIMESTRE:
-En aquests trimestre ens basarem en l'ètica, la moral i les seves variants:
Per començar aquí tenim un link d'una notícia que m'ha agradar ja que, no ens parla especifícament de l'ètica, ens fa introduïrnos a l'ètica responen a les preguntes retòriques que ens proposén.
Segons el que jo he llegit, en aquesta notícia ens fan plantejarnos si creiem que esta bé, que en el propi periòdic parlin malament d'un dels seus columnistes. Jo crec que mai s'ha de parlar malament a la gent que treballa amb tu, és més crec que no se li hauría de perdre el respecte a ningú. L'ètica, també agrupa el respecte, i podríem dir que és una bassant molt i molt important.
En segon lloc, em vull referir sobretot, i sense exepció al gran moviment Charlie Hebdo, crec que era necessari esmentar-lo ja que nosaltres com a artístics que som, o serem, ens ha de tocar minímament.
Bé, aquest gran moviment es va formar per la falta de llibertat d'expressió, o segons altres persones, per la mala utilizació d'aquesta. Em vull referir especialmente a una d'aquests magnífiques 10 preguntes que ens fan en aquesta notícia: " Quins són les límits de la llibertat d'expressió?; doncs bé, llegint bé la notícia penso que realmente la llibertat d'expressió ha de tenir un límit prim i transparent, deixant pas a tot el que volem expresar pero sense a ver d'ofender a ningú, però aixó és com a tot, cadascú fa el que millor li va.
Per últim, relacionar aquest video peculiar on no es diu en cap moment les paraules moral ni ètica, amb la idea d'aquests. Una presentadora del canal matiner WBKT de EEUU, li va arribar un email on li deian que era una dona gorda, i que era extrany i molest veure-la per la televisió. Bé aquesta noia ha decidit donar un bon consell als petits que segueixen l'exemple d'aquests home que li ha enviat l'email. Penso que la moral o la ètica, es relacionen directament amb el respecte, i són necessaries per ser bona persona i tenir una molt bona educació.
He tingut certes dificultats en trobar notícies sobre els èssers humans, així doncs no hi ha cap notícia literament , sinó que per exemple la primera va sobre un músic que es alabat a Argentina, Abel Pintos. I ens fa aquesta reflexió: "Que sea famoso no cambia mi condición como ser humano". A mi em surgeixen dos preguntes: Hi ha alguna condició humana? El famosos deixen de ser humans? Bé pensó que en aquest ofici de ser famos, es molt arriscat, vens la teva vida a la gent i als medis televisius. Penso que realment no deixes de ser humà, sinó que simplemente són humans diferente.
En aquesta notícia ens explica que en Tokyo, Xina, están apuntar de crear pell, ossos, i tendones per una impresora 3D, i assegurant que en poc temps, podrán crear bé parts de cossos humans, amb funcionament. Sota la meva opinió aquest experiment por dora bona resultats, per exemple pele nenes que neixen smb problemas las organs, o als cartilags. Que opine de que es crei cos humà per una impresora 3D?
AIDA MATEO
1r D
M'ha agradat molt la primera notícia però vull comentar la segona ja que és la que m'ha cridat l'atenció en certs moments de l'entrevista.
ResponEliminaHe trobat molt interessant quan el filòsof i poeta de 90 anys, Román Xirau, li pregunten:
—¿Qué piensa del tiempo vivido?
I ell diu:
—Lo importante no es lo vivido, lo importante es que estamos en este mundo aquí y ahora.
He pensat que té tota la raó quan diu que lo important és estar aquí i ara però m'ha soptat que hagi dit que lo important no és el viscut perquè jo aquí estic totalment en contre.
Penso que el viscut i el que et ve per viure, és a dir el passat i el futur, són el que donen sentit a la vida, obviament que el present també, perquè sense present no hi hauria un passat ni un futur anteriorment, però realment ell desmarca aquesta importància del passat i penso que realment tot el que ell valora com a present (ara i aquí) fa que ara tot això sigui passat i per tant no penso que el que diu de que "lo importante no es vivido" sigui realment cert, almenys en la meva opinió.
Es demostra, per la definicó de filòsof i poeta que sé en aquests moments, que és un poeta i filòsof quan li pregunten:
—¿Y qué le ha aportado la poesía en su vida?
I quan ell respon:
—Es complicado… Todo lo que pienso y lo que existe en mí…
Transmet en la poesia tot el que li passa al seu interior i a la vegada dempostra aquesta actitud filosòfica quan diu que transmet tot el que pensa.
M'agrada molt com la primera notícia que a simple vista potser no es relaciona amb la filosofia, realment ho està.
ResponEliminaPel que fa a la segona notícia, m'agradaria destacar l'importància que li dóna als silencis. Crec que els silencis formen part de la comuniació, encara que no es digui res verbalment, es diu molt de forma no verbal. Estic d'acord amb l'idea de que sense silencis les paraules no tindrien sentit. Després, pel que diu de que lo important és el present també hi estic d'acord. Tot i així, també comparteixo l'opinió de la Berta. El present és amb el que ens hem d'enfocar més, però mai oblidant-nos del passat ja que no hi hauria present sense ell. També crec que el passat és el que condiciona el present, és a dir, depenent del que hagi ocurregut en el passat el present és d'una manera o altre. I a més a més, el present també té conseqüencies pel futur, cosa que s'hauria de tenir almenys una mica en compte.
En la tercera notícia em sembla molt interessant com des de fa molts anys en la historia s'ha intentat representar la realitat a través del teatre. Pel que fa a l'obra que presenta, s'em crean molts dubtes sobre l'idea que explica d'have d'obrir els ulls i veure la realitat del món, encara que et tregui de la teva zona de comfort. Estic d'acord en que moltes persones no volen veure coses que passen en el món pel fet de no "emburtar-se", però el que realment m'intriga és si aquesta és realment la realitat del món. Osigui, la realitat del món és tot lo dolent que està passant? O és l'altre banda dels que no fan res i no volen veure aixó? Aquest tema em crea moltes incerteses, i crec que dóna molt a debatre.
Em sembla molt interesant la primera pregunta perquè és un tema treballat a l'àula. És un tema molt important dins la filosòfica, diguem que és una de les grans preguntes de la filosofia. I és que en filosofia les grans preguntes no tenen resposta, perquè el que fan els filòsofs és qüestionar-se les seves propies preguntes i d'aquestes qüestionar-sen més, i acceptar que no totes les preguntes tenen resposta, això és el que diem actitud filosòfica. És un dels temes que més m'intresan en la filosofia i ha sigut la notícia que més m'ha cridat l'atenció i la que he visualitzat primer. Hem sembla encara més interesant que d'aquests temes de la filosofia s'en fagi un teatre. Trobo que és una bona forma de expandir i dónar a conèixer i provocar interes per a la filosofia, i quina millor forma que amb la cultura, com seria el teatre. Em sembla esplèndit que gent pugi gaudir d'obres de teatre com aquesta. Em sembla un gran barreja, espero i desitjo que a mica del temps la gent s'interesi més per la filosofia.
ResponEliminaLes altres preguntes també m'han semblat interesants a simpla vista, sobretot dins de les dues primeres m'agradaria remarcar la primera ja que és un tema que està molt recent actualment a la nostra societat, un tema que interesa a casi tots i realment crec que cal reflexionar-hi, comentar-ho o simplament parlar-ho perqué estem parlan de ni mes ni menys el nostre futur i la nostra opinió, i la democràcia és el que primer s'ha d'aplicar a un país com el nostre.
M'han semblat les 3 unes notícies importants i que destacten, ja que tracta temes recents, socials i importants.
2n Trimestre
ResponEliminaPel que fa a la primera notícia m'agradaria enfocar-me més amb el columnista que amb el diari que ha expresat el seu desacord. Potser no està ben vist que el diria hagi fet aquesta crítica ja que l'equip de treball haurí de ser fidel i respectar-se els uns als altres, hauríen de respectar els seus valors, o per dir-ho d'una altre manera, el seu codi deontilogic. Però alhora penso que probablement aquest columnista que ha escrit una crítica sobra un estudi en contra la homosexualitat estava seguint els seus propis valors, ja que probablmement per ell no era ètic ni moral com l'estudi tracatava a un grup de persones simplement per la seva orientació sexual.
Responent a la pregunta que ha remarcat l'Aida de la segona notícia crec que els límits de la llibertat d'expressió són molt difícils d'establir, i que a més a més solen ser relatius. Amb això vull dir que sí que penso que un ha de ser lliure d'expressar la seva opinió, però sempre amb respecte. Personalment crec que el conflicte es crea quan no es respecta una altre punt de vista. Però es clar, el fet de no respectar una opinió no justifica en cap cas respondre amb violència.
Per acabar, només volia comentar que la segona notícia se'm fa difícil de creure que ha passat. Trobo que no és ni necessària que digui que l'home que va enviar el mail no te ben entés el sentit de respecte, i que críticar a una persona pel seu pes no és ètic ni moral, per molt que ho intenti justificar així. Penso que la resposta de la dona és d'admirar, i que el seu missatge si que s'ha de donar a veure.
2n Trimestre
ResponEliminaPel que fa la primera notícia, m'ha cridat l'atenció com bé ha dit també la Cèlia, la manera en que ha fet la crítica el diari ja que l'equip de treball hauria de ser fidel i respectar els altres, estan d'acord o en desacord i respectar els seus valors i, com bé hem estudiat el seu codi deontologic, com bé ha comentat la Cèlia.
Respecte la notícia de les 10 "preguntes" que es fan per reflexionar a la segona notícia de la llibertat d'expressió, m'agradaria donar importància a la que més m'ha cridat l'atenció:
¿Se puede ofender o blasfemar en nombre de ese derecho?
I es que és totalment cert que, la llibertat d'expressió que elimina tots els obstacles per decidir o escriure el que un vol resulta absurd. Imposen el respecte per les persones que impliquen deures elementals com fer mal o tractar una persona com a persona sense ofendre-la.
I es que és una afirmació elemental però indispensable, no existeix ni el dret, ni la llibertat per ofendre, ni per fer mal a les persones.
I, finalment, vull remarcar la meva opinió sobre el dret d'expressió, ja que, personalment, i veig que coincideixo també amb la Cèlia, ha estat una cosa difícil encara de creure. Que poca gent sap el que és voler defensar una opinió pròpia i que no sigui comuna o compartida i que poca gent ho ha demostrat fins a la fi dels seus dies com persones admirades èticament.
Penso doncs que seria interessant reflexionar una mica també sobre totes aquestes coses que, tant ètica com moraltment són indispensables per conviure en un món en el que vivim que comporta conviure amb altres persones, i ja que no estem sols, tractar-nos com a tals.
2n trimestre
ResponEliminaVull destacar i fer referència a la noticia de Charlie Hebdo, és una notícia que m'afecta com a persona que es vol dedicar a un futur artístic. Em preocupa fins on pot arribar la societat a pensar d'una manera tan perversa. Fins on han arribat per agafar una arma i lluitar a favor de l'esclavització. La llibertat d'expressió és el que ens defineix com a persones, i no tothom és igual, així és la societat i aquesta la gràcia. Em sembla una notícia xocant i impactant, que trobo necessari comentar, i dir que m'ha semblar molt bé la publicació d'aquesta notícia ja que pot ser algunes persones no estan assebentades de les desgràcies que corren al nostre voltant.
Respcte a la pregunta: Quins són els límits de llibertat d'expressió?
Opinan sobre la pregunta dita a la notícia crec que si s'està a favor de la llibertat d'expressió no s'ha de tenir límits, ja que d'això es tracta la lliberta. D'altra banda la llibertat absoluta no existeix i jo com a límit marcaria el respecte. Això també pot provocar confusions, però en aquesta vida no ens poden privar de llibertat ja que actualment és un recurs que s'acaba i ens temps com aquests es necessita més que mai la llibertat i l'art.
Hem d'apendre a ser objecitus i subjectius amb mesures raonables. El problema actual és l'egoisme i el poder del un mateix, sense mirar més enllà del teu nas, ni respectar la opinió dels altres. Trapitjar a 2 persones que pensen diferent no faràn que la resta pensin com ells.
3r trimestre:
ResponEliminaEn la meva opinió, m'ha agradat molt la primera notícia del "famós". Quan un famós deixa de ser humà? Si és realment així, un famós pert critèris, pert sentiments i característiques com aquestes de l'ésser humà. Ens hem basat en descriure'l amb unes concretes intel·ligències, a vegades parlem de famosos dient que perden aquesta intel·ligència, que pensen tan en triumfar, en ser ric o rica, és a dir en els diners, i en ser conegut a arreu del món que a vegades és cert que perden aquesta imatge de l'ésser humà. M'hi ha fet pensar sobre tot en les diferències que tenen cada una d'aquestes persones que ressalten a dia d'avui. Hi han moltes persones que comencen sent un nen, un adolescent, i la "fama" els puja puja puja fins a deixar de ser persones, o més ben dit, deixar de ser qui eren anteriorment. No conec masses famosos que hagin arribat en el seu punt àlgic de la seva carrera o tragectòria i després s'hagin mantingut. Molts d'ells han aprofitat aquesta manera de viure per acabar destrossant-se-la i estic d'acord i després de reflexionar-hi decanto la meva opinió dient que sí, que un famós a vegades deixa de ser un humà, el transforma.
Respecte la segona notícia, és un tema molt complicat. Penso que cada vegada la tecnologia avança d'una manera bàrbera, i això a vegades fa por. A vegades et pares a pensar i sóm els humans qui destruïm el nostre pròpi planeta...Aquest és el món que entre tots estem construint? Són coses que al llarg del temps empitjoren i mai s'ha vist una millora, en utilitzar animals, per exemple. Tret dels animanls, parlant de les impresores 3D, costa de creure encara que s'hagi creat tot això, costa de creure que a vegades haguem evolucionat tan i fa por pensar tot el que podrem arribar a fer en un futur no tan llunyà, ja que ara ja es fan coses que tots no pensàvem mai que s'haguessin pogut fer.
Un cop hem acabat parlant dels avenços tecnològics, he trobat interessant una notícia del mes de març d'aquest mateix any, que fa referència precisament a què ha arribat a fer l'ésser humà al llarg dels anys amb les tecnologies. Aquí us la deixo: http://www.ara.cat/tema_del_dia/lluita-lesser-aconseguir-dominar-temps_0_1329467233.html
3r TRIMESTRE
ResponEliminaLa primera notícia m'ha cridat bastant l'atenció la frase de "Que sea famoso no cambia mi condición como ser humano". Més enllà de la música i aquest cantant en concret, a mi el que em transmet aquesta frase és que l'ésser humà ho és pel seu dia a dia, pels seus sentiments, caràcter...I no pel que té. A l'hora de tractar què és l'ésser humà des d'un punt de vista filosòfic és molt més complexe que fer-ho des d'un punt de vista biològic. Nosaltres estem fets de la nostra història de vida, la qual anem construint dia rere dia a partir dels sentiments, les emocions que experimentem com a resultat dels nostres actes. Per aixó, per molt que una persona sigui més famosa no canvia qui realment és, ja que la possessió de diners, fama i objectes materials realment no construeixen la nostra historia, ja que no perduren en el temps. Nosaltres som el que pensem, el que sentim, el que parlem, el que explorem.
Pel que fa a la segona notícia, per una part em sembla una gran oportunitat, pero a l'hora em fa por. Primer de tot crec que pot ser de gran benefici en el món de la medicina i la salut, ja que pot ajudar a persones amb problemes als hossos i els cartilags. Però per altre banda, em crea un sert sentiment de por i de desconfiança el pensar que una màquina pot ser capaç de crear persones. Fins a quin punt estem deixant que la tecnologia es converteixi en el nostra dia a dia? S'em crean dubtes ja que em dóna la sensació de que la tecnologia no para d'avançar, "d'invair-nos, i de ser el centre de les nostres vides.
De l'última notícia que ha penjat la Berta en el seu comentaria voldria destacar la idea que surt sobre la manipulació del temps. Avui dia tots vivim a contra rellotge, volem fer moltes coses a l'hora i hem d'arribar a tot. I tot aixó, crec que ens fa no ser consients del temps en que vivim. A causa de totes les feines que hem de fer en un sol dia, les quals semblarien impossibles fa uns anys enrere, molts de nosaltres hem perdut la noció del temps, la connexió amb nosaltres mateixos, i la connexió amb el món que ens envolta. I aixó, trobo que és molt trist i que tot hauriem de tenir al dia com a mínim 10 minuts per a nosaltres mateixos i reflexionar.